El Ceili és un tipus de ball originari d'Irlanda. En aquestes danses es poden incloure 16 ballarins o, fins i tot, tenir poden tenir un nombre il·limat de parelles situades en cercle o en línia recte. Aquest tipus de danses es poden veure els en festivales de dansa amb més tradició del país, ja que és un dels balls més importants de la història Irlandesa.
1. ORÍGENS I HISTÒRIA
Fins a l'arribada de la televisió i el cinema, l'entreteniment més habitual a les zones rurals era la "house dance" o la "Crossroad dance", dansa en la qual un grup de dues parelles ballaven uns enfront d'altres, moltes vegades l'aire lliure. Per animar els balls estaven els músics ambulants (gypsy) que controlaven el ritme, improvisaven i podien satisfer les peticions del públic. Amb aquest tipus de passatemps i amb la mescla de tots els estils músicals que arribaven fins a Irlanda es va crear el Ceili. En un principi, el Ceili era el festeig en el qual els habitantes del poble gaélic (Irlanda i Escocia) es trobaven por ballar, cantar i, fins i tot, recitar poemas. Avui dia, gràcies a l'evolució social, aquest terme s'ha resumit en un tipus de dansa que es balla, predominant en les illes anglosaxones europees.
Aquest tipus de balls són tradicionals principalment de la regió Irlandesa des de temps històrics, encara que gràcies a la multicultura, molts països també realitzen concursos i fetivitats relacionades amb el ceili.
2. FUNCIÓ SOCIAL
Abans que apareguessin els clubs nocturns, se celebraven céilidhs en gran part de les ciutats i en els ajuntaments. Eren un lloc de trobada per als joves i que, encara, ho continuen sent en diverses àrees rurals d'Irlanda i Escòcia.
Aquest típic ball d'Irlanda també es duu a terme en diversos bars o cases (durant festivals mutitudinaris o en zones aïllades). La funció que aquest ball realitza a nivell social correspon al d'amenitzar les festes (casaments, una festa d'aniversari o un altre tipus de celebració). En aquestes es contracta sempre a una banda , el nombre de components pot variar, però sol estar entre dos i sis músics . No només els més joves poden gaudir dels céilidhs , ja que les danses poden variar en velocitat i complexitat per adaptar-se als diferents grups d'edat i als diferents nivells d'habilitat . En poques paraules aquest ball té com a funció aconseguir una socialització de diferents persones entre si.
En els últims anys, aquestes danses són ballades en un dels dies més importants d'Irlanda, en St Patrick's Day. Aquest dia es celebra el patró d'Irlanda al voltat del món: Dublín, Australia, Argentina, Espanya, Nova York, etc. Durant aquesta festivitat es dónen a conéixer els menjars típics, les seves tradicions, la música, i sobre tot, els seus balls, en aquest cas el céilidh. Gràcies aquesta festa coneguda mundialment, actualment, aquests balls són practicats arreu del món.
3. TIPUS DE PASES QUE S'UTILITZEN
Un pas molt comú és l'anomenat "esquivar" o "sets i tresos", amb la qual els ballarins recorren de costat a la direcció en la qual s'enfronten és comú, com són els moviments de plantilla a pas anomenat "l'augment de pas" o "pas de mòlta ".
4. VESTUARI I INSTRUMENTS
Els vestits tradicionals irlandesos són vestimentes d'Inspiracio celta i són bastant semblantes a la de la resta de pobles gaèlics, més concretament a la dels escocesos.
Una de les peces que porten en comú tant els homes com les dones són les sabates. Hi ha dos tipus de sabates: les suaus, anomenades Ghillies, i les dures. Les sabates suaus són molt semblants a las de ballet, les quals son utilitzades per aquells ballarins que han de córrer en l'escenari i fer piruetes perilloses. Aquest tipus de sabates són bastant flexibles, la qual cosa permet al protagonista posar-se de puntetes sobre els dits dels peus. Les Ghillies són diferents pels homes i per les dones. El sexe femení necessita unes sabates amb un tacó més reduït que el dels homes, encara que en algunes ocasions les mullers també en porten quan realitzen aquests balls. El Ghillies, encara que siguin per un sexe o per l'altre, sempre tenen cordills negres.
5. COMPONENTS QUE HI PARTICIPEN
Els ballarins irlandesos Michael Flatley i Jean Butles van popularitzar aquests tipus de balls durant el Festival d'Eurovisió a Dublin l'any 1994. A partir d'aquest acte es va crear el famos Riverdance, que és un espectacle de danses Irlandeses, i " Señor de la Danza "
Un pas molt comú és l'anomenat "esquivar" o "sets i tresos", amb la qual els ballarins recorren de costat a la direcció en la qual s'enfronten és comú, com són els moviments de plantilla a pas anomenat "l'augment de pas" o "pas de mòlta ".
4. VESTUARI I INSTRUMENTS
Els vestits tradicionals irlandesos són vestimentes d'Inspiracio celta i són bastant semblantes a la de la resta de pobles gaèlics, més concretament a la dels escocesos.
Tant els ballarins com el músics han de portar la típica granota escocesa. Aquesta , de cintura cap a dalt, consta d'una jaqueta i corbata, on els colors predominants són els obscurs; de cintura cap a baix s'ha de portar el kilt (faldilles on els colors d'aquestes poden variar segon els grup al qual pertanyin y el diseny del quadres s'anomena tartán), sporran (bolso), mitjons fins als genolls y sabates.
En canvi, la roba de la dona no és tant estricte com la de l'home. Aquestes normalment porten vestits amples de diversos colors amb mitjes negres.
Una de les peces que porten en comú tant els homes com les dones són les sabates. Hi ha dos tipus de sabates: les suaus, anomenades Ghillies, i les dures. Les sabates suaus són molt semblants a las de ballet, les quals son utilitzades per aquells ballarins que han de córrer en l'escenari i fer piruetes perilloses. Aquest tipus de sabates són bastant flexibles, la qual cosa permet al protagonista posar-se de puntetes sobre els dits dels peus. Les Ghillies són diferents pels homes i per les dones. El sexe femení necessita unes sabates amb un tacó més reduït que el dels homes, encara que en algunes ocasions les mullers també en porten quan realitzen aquests balls. El Ghillies, encara que siguin per un sexe o per l'altre, sempre tenen cordills negres.
(Ghillies)
L'altre tipus de sabates, les dures, disposen d'una sola més blanda en la part central i una punta feta d'una resina especial. Moltes vegades se'ls hi posa un tacó amb claus, la qual cosa produeix aquells sorolls tant característics d'aquests balls.
L'altre tipus de sabates, les dures, disposen d'una sola més blanda en la part central i una punta feta d'una resina especial. Moltes vegades se'ls hi posa un tacó amb claus, la qual cosa produeix aquells sorolls tant característics d'aquests balls.
(Sabates dures)
Els instruments utilitzats por acompanyar aquest tipus de balls alegres i divertits són, normalment, el violí, la gaita, l'acordió, el tin whistle i el bodhrán. Així mateix, també es poden utilitzar altres com els tambors, les guitarres, les flautes, les bateries i els baixos electrics.
5. COMPONENTS QUE HI PARTICIPEN
Els ballarins irlandesos Michael Flatley i Jean Butles van popularitzar aquests tipus de balls durant el Festival d'Eurovisió a Dublin l'any 1994. A partir d'aquest acte es va crear el famos Riverdance, que és un espectacle de danses Irlandeses, i " Señor de la Danza "
(Riverdance)
(Señor de la danza)
També entre les danses més famoses d'aquest gènere es troben "Siege of Ennis"", "The Walls of Limerick" i "The stack of Barley"
7.PEL·LÍCULES PRESENTS EN AQUESTS BALLS
En una de les pel·lícules més conegudes a nivell mundial, Titanic, estava present aquest tipus de ball entre els dos protegonistes principals de la història.
7.PEL·LÍCULES PRESENTS EN AQUESTS BALLS
En una de les pel·lícules més conegudes a nivell mundial, Titanic, estava present aquest tipus de ball entre els dos protegonistes principals de la història.
8. NOSALTRES A IRLANDA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada