Geografia i Història

0. VOCABULARI 
  • La natalitat expressa el nombre total d'infants que neixen en un lloc concret durant un període de temps, que sol ser un any. La natalitat s'analitza per mitjà dels següents valors:
    • La taxa de natalitat que relaciona el nombre de naixements amb la població d'un territori.
    • La taxa de fecunditat el qual relaciona el nombre de naixaments amb la població femenina en edat fèrtil. 
         La taxa de natalitat, per tant, es calcula mitjançant el càlcul següent: (infants nascuts en un any / població            total) x 1000.
  • La mortalitat indica el nombre total de persones que es moren en un lloc concret durant un període de temps, que sol ser d'un any. La mortalitat es pot conèixer mitjançant dos valors:
    • La taxa de mortalitat. Indica el nombre de persones que s'han mort respecte al total de la població d'un lloc. Es calcula aplicant la fòrmula següent: (persones mortes en un any / població total) x 1000.                  
    • La taxa de mortalitat infantil. Relaciona el nombre d'infants morts abans de complir un any amb el nombre d'infants que han nascut en un territori. Es calcula aplicant la fòrmula següent: (infants morts menors d'1 any / total de naixements) x 1000
  • El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període de temps, usualment un any. El creixement vegetatiu, també anomenat creixement natural, és la diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una població determinada.
    • El creixement natural o vegetatiu és calcula aplicant la següent fòrmula: taxa de natalitat - taxa de mortalitat
  • Les migracions són el conjunt de desplaçaments que fan les persones d'un lloc a un altre i que implica un canvi de residència, dins del mateix país o entre països diferents. Dins d'aquest concepte, les persones es poden anomenar de la segon manera segons el desplaçament excecutat: 
    • Emegrinats que són aquells individus que es desplaçen des del seu lloc d'origen fins a un altre espai.
    • Immigrants que són les persones que arriben d'un país procedents del seu lloc d'origen.                                                                                                                                                       El resultat de la diferència entre les persones immigrants i emigrants és el saldo migratori (nombre d'immigrants - nombre d'emigrants)    
  • El producte interior brut, més conegut com PIB, és el valor monetari total del béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any. 
  • La població activa la integren totes les persones ocupades que es dediquen a la producció de béns i de serveis i les persones que es troben en atur o que busquen feina per primera vegada. 
  • La població inactiva són aquelles persones que disponant de l'edat corresponent per poder treballar, o no poden o no volen fer aquesta activitat. En aquesta situació es troben, fonamentalment, els col·lectius de persones que s'ocupen de la llar, estudiants, jubilats o prejubilats, persones que realitzen treballs socials, incapacitats laborals, etc. 
  • La taxa d'activitat és la relació que existeix entre la població activa en edat legal de treballar i la població total en aquesta mateixa edat. La seva fórmula de càlcul és la següent: Taxa d'activitat = (població activa major de 16 anys / població total major de 16 anys) x 100
  • La taxa d'atur d’una economia (expressada en tant per u) és el nombre de desocupats dividit per la població activa.
  • L'índex de desenvolupament humà (IDH) és una estadística composta utilitzada per classificar països per nivell de "desenvolupament humà", considerada com a sinònim de termes més vells (el nivell de vida i/o qualitat de vida), i que distingeix entre països amb "desenvolupament humà molt alt", "desenvolupament humà alt", "desenvolupament humà mitjà", i "desenvolupament humà baix".

1. INTRODUCCIÓ
Mapa de los condados tradiconales de Irlanda, con Irlanda del Norte en color más claro
Mapa polític de l'Estat 


Es troba delimitat per l'oceà Atlàntic, 
el mar d'Irlanda i el mar Cèltic, els
qual són els límits naturals. 
L'únic límit polític que hi ha es 
Irlanda del Nord (Regne Unit) 




La República d'Irlanda, més coneguda amb el nom d'Irlanda, és un estat d'Europa occidental, que ocupa cinc sisenes parts de la illa d'Irlanda a l'Atlàntic Nord, a l'oest de l'illa de Gran Bretanya.


Aquest país es troba al continent europeu. Les seves coordenades geogràfiques són: 53° 20′ N, 06° 16′ O. Es troba en una superfície de 70,273 km2 (2% d'aigua). 


La República d'Irlanda està formada per una plana de poca altitud, envoltada per un anell de petites cadenes muntanyoses costaneres. Entre les principals alineacions es troben les muntanyes Blue Stack,  que és la principal cadena muntanyosa al sud del comtat de Donegal, i les Macgillicuddy's Reeks, que és en aquest punt os es pot trobar la muntanya més alta, anomenada Carrantouhill (1041 m), a Kerry. 

  
                   Muntanyes Blue Stack                                                     Muntanyes Blue Stack




 

El riu més important i més llarg és el riu Shannon, que recorre 386 km. Aquest curs divideix l'oest d'Irlanda de l'est i sud. Al llarg del riu es formen tres llacs, el Lough Allen, el Lough Ree i el Lough Derg. El Lough Derg és el més gran dels tres, segon riu en extensió de la República, amb 118 km ² de superfície. El Shannon desemboca en l'Oceà Atlàntic. 



Un altre curs d'aigua important és el Blackwater, que flueix pels comtats de Kerry, Cork i Waterford. I hi ha també les anomenades Tres germanes, que són tres rius: el Barrow, el Nore i el Suir. 


A l'interior d'Irlanda, podem trobar gran quantitat de llacs: el més gran dels quals és el Lough Neagh (396 km quadrats)


Llac Lough Neagh

El clima oceànic de la república d'Irlanda és temperat, encara que més calent que gairebé totes els altres llocs localitzats en una latitud similar, a causa de la influència del corrent de l'Atlàntic Nord evitant els extrems en les diferències de temperatura, els quals sí estan presents en altres regions de similar latitud. És un país constantment humit i cobert de núvols. Els hiverns són suaus, només gela ocasionalment. Gener i febrer són els mesos més freds de l'any i la temperatura mitjana oscil·la entre els 4 i els 7 ° C. Els estius són frescos, les temperatures només excedeixen els 30 ° C una vegada cada 10 anys, encara que solen aconseguir els 29 ° C molts estius. Juliol i agost són els mesos més tebis amb mitjanes entre 14 i 16 ° C. Hi ha diferències apreciables en la temperatura entre les àrees costaneres i interiors. Les àrees interiors són més calents a l'estiu i més fredes a l'hivern. Els mesos amb major quantitat d'hores de sol són maig i juny, rebent entre 5 i 7 hores per dia.

Les precipitacions són freqüents, amb més de 275 dies de pluja en moltes parts del país.Aquestes són molt abundants (oscil·len entre els 500 i 1500 mm anuals), amb una mitjana de 200 dies de pluja anuals. Les tempestes atlàntiques solen produir-se especialment en els últims mesos de tardor i d'hivern, que porten de tant en tant vents destructius i la majoria de precipitacions en aquestes àrees, així com neu i calamarsa.


El tipus de paisatges que podem trobar en aquesta regió, a causa del clima temperat oceànic, el clima tebi i la molt elevada humitat, l'illa està gairebé íntegrament coberta per praderes en la qual predomina el trèvol (símbol nacional i tradicional de la cultura irlandesa).

La prada irlandesa posseeix un color verd intens. Queden pocs boscos; fins a l'Edat Moderna la major part d'Irlanda estava com les altres illes Britàniques coberta de boscos on predominava el roure, l'alzina, el vern i l'om, gran part d'aquests boscos van ser talats.

      
                       Paisatge irlandès                                                      Paisatge irlandès

  
                      Paisatge irlandès                                                           Paisaje irlandès

La seva capital és Dublin. Aquesta dispon de 114,99 km2 de superfície. Està situada prop del centre de la costa est de l'illa, a la desembocadura del riu Liffey i al centre del Comtat de Dublín. En aquesta ciutat podem trobar monuments importants com és el Pont Samuel Beckett, el Castell de Dublín, Custom House i el centre de convencions de Dublín.

                   Samuel Beckett in place incomplete.JPG
                  Centre de convencions de Dublín.                                         Pont Samuel Beckett

   
                                      Custom House                                                         Custom House
Les ciutats més importants són Galway, Cork, Limerick, Dún Laoghaire, Waterford, Dundalk, Bray, Drogheda, Sligo, Tralee i Clonnel.

   
                             Galway                                                                                 Cork

              
                         Tralee                                                                   Limerick
L'Estat és una república democràtica parlamentària basada en dos cambres legislatives: el Senat i la Cambra de Diputats..  Aquest és triat directament per sufragi universal.  El seu mandat és de set anys de durada. El president té en general funcions protocolaries, encara que posseeix certs poders i funcions constitucionals. El govern està constitucionalment limitat a quinze membres. 

Si bé existeixen diversos partits polítics a Irlanda, el panorama polític està dominat pel Fianna Fáil, que és un partit conservador, i pel Fine Gael, que és el partit demòcrata cristià, entitats històricament oposades que ocupen la base central tradicional. El president, actualment, és Michael D. Higgins, que exerceix com a Cap d'Estat.

Michael D. Higgins, Presidente de Irlanda.
Michael D. Higgin
El "Taoiseach" (primer ministre) és designat pel president en la nominació de parlament. El "Taoiseach" és normalment el líder del partit polític amb el major nombre d'escons guanyats en les eleccions nacionals. El "Oireachtas", consisteix d'un Senat i una casa inferior. A aquesta organització li correspon el poder legislatiu. El senat és composat per 60 membres.

Irlanda forma part de la Unió Europea des de l'any 1973 i és membre d'altres organitzacions com FAO, INTERPOL, ONU, UNESCO... Va entrar a formar part de l'ONU el 14 de desembre de 1955.

La bandera d'Irlanda, coneguda com The Tricolour, consisteix en tres bandes verticals de color verd, blanc i taronja.  És aquesta una bandera moderna, creada al segle XIX per representar l'ideal d'una Irlanda unida, malgrat segles de divisió entre nadius irlandesos i colons britànics. La banda verda representa la majoria nativa gaèlica, la banda taronja significa la minoria de colons britànics, i la banda blanca significa la pau entre els dos grups. 
2. POBLACIÓ
Irlanda, es pot considerar un dels països d'Europa amb la taxa de natalitat més elevada i un dels més alts índexs de creixement natural de la població. També contrasta amb la resta d'Europa per la joventut de la seva població i el baix índex d'urbanització.

En total, segons les dades actual de l'any 2014, a Irlanda hi ha 4, 688, 901 milions d'habitants. Els números reflecteixen que la població en aquest país, malgrat la greu crisi econòmica que pateix, continua creixent, a causa, sobretot, a l'alt índex de la natalitat. A continuació, es pot observar una taula amb l'estructura d'edat que es troba a Irlanda, una segons les franges d'edats i l'altres a partir del sexe (2014):
  • Població en Irlanda segons les franges d'edats:
 <15 anys
 21,1%
15-64 anys 
67,3% 
>65 
11,6% 
  • Població en Irlanda segons el sexe:

    Població femenina actual (2014)
    Població masculina actual (2014)
    2.342.100 (49,9%)
    2.346.831 (50.1%)
Aquesta regió conta amb la taxa de natalitat del 17% i  amb un dels índexs de creixement més alts, amb 0,6%. Segons dades del 2009, la taxa de natalitat era de 15,81 naixementes per 1000 habitants; la taxa de mortalitat era de 6,38 morts per 1000 habitants; i la taxa de mortalitat infantil era de 3,81 morts per 1000 nascuts vius. 

Taxa de natalitat al 2012
Taxa de mortalitat al 2012
Taxa de mortalitat infantil al 2012

En contrast amb altres països d'Europa, Irlanda està patint un progressiu envelliment poblacional. Es podria dir que la seva població és relativament jove. L'esperança de vida, segons dades de 2012, és de 80,90 anys. En aquest cas, l'esperança de vida de les dones és una mica més elevat que el dels homes. El del sexe femení és als 83,20 anys i en canvi, el dels homes és als 78,70 anys.

En aquest gràfic, en el qual es representa la població d'Irlanda en el 2013 segons les diferents edats i el sexe, es pot concloure que és una piràmide de població estable, és a dir, en el gràfic es pot observar com la base es molt ample la qual va disminuint lentament.
  • Moviments migratoris:
                  · Creixement natural:
                   
           · El saldo migratori d'Irlanda és de 0,9. 
           · El creixement vegetatiu és de 14,8.
3. SECTORS ECONÒMICS

Irlanda ha tingut un creixement econòmic espectacular en les dues dècades del període 1980-2000, en què va passar de ser un país pobre a un dels països amb el PIB per habitant més alt del món. Això va estar relacionat amb l'arribada d'innombrables empreses mundials que van establir la seva seu a l'illa. En el 2008, el producte interior brut era de 11.200 euros. 

PIB per habitant 



El sector primari, tot i disminuir cada vegada més el seu pes en l'economia irlandesa, continua sent un factor important de l'economia, emprant a un 5,9% dels ocupats. La agricultura suposa el 5% del PIB i el 7% de les exportacions. Les temperatures suaus, una pluviositat indicada i la baixa densitat de població que hi ha, permeten una ramaderia extensiva, de forma que la cria de bestia domina la producció agrària.


Ramaderia a Irlanda
Destaquen, també, pel que fa als cultius, la producció d'ordi, blat, remolatxa sucrera i patata. Pel que fa a la pesca, Irlanda posseeix un gran potencial pesquer donada la seva condició insular i la longitud de les seves costes (així com els rius Shannon i Erne, i els llacs) que atrauen un gran nombre de turistes per a la pesca de salmó i truita. Dins dels productes exportats, destaquen el salmó, els musclos, el bacallà i diferentes classes de marisc (llagosta, cranc, llamàntol...)
Homes pescant

El sector secundari a Irlanda ocupa el 27,9% de la població segons dades corresponents a 2004. La indústria suposa el 35% del PIB i el 90% de les exportacions. Aquest sector presenta una sèrie d’empreses d’avançada tecnologia per una banda, i d’altres, més petites, de tipus tradicional. Les empreses més modernes solen ser de propietat estrangera (alemanya, nord-americana, japonesa). 

Construcció
Les indústries químiques, farmacèutiques, d’equipament electrònic i de preparats alimentaris lideren la generació de valor afegit i de les exportacions. Irlanda es troba entre els deu primers explotadors mundials de productes farmacèutics i de química. La indústria de l’alimentació i begudes (excloent el sector primari) genera el 6% del PIB i el 3,1% d’ocupació. Els principals productes exportats són lactis, carn de boví i preparats alimentaris. Cal destacar el sector de la construcció, que va experimentar un fort creixement durant els últims anys. La mineria a Irlanda és un sector bastant petit encara significatiu de la economia nacional: destaca per la seva producció de zinc i de plom.

Miners en una mina a Irlanda
El sector serveis va emprar a un 66,2% de la mà d'obra del país al 2004. Pel que fa a les activitats més destacables, les principals són el comerç interior i altres serveis. El comerç interior (incloent restauració) representa aproximadament el 70% d'aquesta xifra. La distribució comercial presenta encara certs trets d'insuficient desenvolupament que es deu a certes limitacions a la mida dels establiments comercials. Pel que fa als serveis de transport i comunicacions, crida l'atenció l'insuficient desenvolupament de les infraestructures (afecta al preu i qualitat dels serveis de transport i comunicacions). Pel que fa al transport, les carreteres són el principal mitjà de comunicació intern a Irlanda, suposant el 96% del trànsit de passatges i el 90% de tràfic de mercaderies.
4. FONTS D'INFORMACIÓ

         4.1. WEBGRAFÍA (INTERNET)
        4.2. BIBLIOGRAFIA (LLIBRES I DOCUMENTS)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)