1. Presentació de la ciutat:
La història
Barcelona s'estén al llarg de 4000 anys, des de finals del neolític amb les primeres restes trobades en el
territori de la ciutat, fins a l'actualitat. El substrat dels seus habitants
uneix els pobles ibers. Malgrat els vestigis d'assentaments ibers i
cartaginesos, el veritable naixement de la ciutat es va produir en època
romana, del primer moment d'esplendor anirà evolucionant fins a convertir-se en
un dels principals ports del Mediterrani occidental, arribant a l'edat mitjana la
primacia sobre la resta de comtats catalans i convertint-se en capital de la
Corona d’Aragó. Després de la unió de la Corona d’Aragó i la Corona de
Castella, tot i perdre la capitalitat, Barcelona sempre ha gaudit d'una posició
de gran rellevància en el desenvolupament polític, social i econòmic de l’estat
espanyol.
El primer dia que anem a Barcelona és el dimarts dia 10. Agafarem el bus de
línia a la parada del ajuntament (Lliçà d’Amunt). Després agafarem el metro de
La Sagrera i anirem fins a la plaça d'Espanya. Quan arribem, agafarem la línia d’autobús 105 i anirem fins al castell de Montjuïc. Una vegada estem allà, farem una
visita a l’exposició del castell sobre la postguerra. També visitarem l’INEF.
Una vegada visitat, pujarem al telefèric
de Miramar i farem el trajecte fins al port. Farem
un passeig per la Barceloneta, veurem el Palau de Mar i arribarem a la línia
groga de “Barceloneta”.
El segon dia que anem d'excursió a Barcelona, és el dijous dia 12. Agafarem el bus de línia. En aquesta excursió visitarem el liceu,
la rambla de Barcelona, les botigues emblemàtiques de Barcelona, el passeig del
born que es troba en el carrer del Rec on farem una activitat sobre Salvat
Papasseit i, per últim, haurem de fer una selecció d’espais que haurem de triar
nosaltres, de llocs que trobem interesants. Respecte totes aquestes visites,
farem unes activitats que han de veure amb les sortides.
- DIA 10
Trajecte
|
Tipus de transport
|
Horari previst
|
Temps de trajecte
|
Títol de transport
|
Lliçà d'Amunt a
Barcelona
|
Autobús
|
Sortida: 8:55
Arribada: 9:36
|
46 minuts
|
E7
|
Sagrera a
Plaça d'Espanya
|
Metro
|
Sortida: 9:40
Arribada: 10:00
|
20 minuts
|
L1
|
Plaça d'Espanya a
Castell de Montjuïc
|
Autobús
|
Sortida: 10:15
Arribada: 10:40
|
25 minuts
|
Línia 150
|
Visita: Castell de Montjuïc i INEF
|
Peu
|
Sortida: 10:45
Arribada: 12:30
|
1 hora i 45 minuts
|
-
|
Agafar teleféric
|
Teleféric
|
Sortida: 13:22
Arribada: 14:45
|
1 hora i 27 minuts
|
-
|
Visita: port i golondrines
|
Peu
|
Sortida: 14:16
Arribada:15:32
|
1 hora i 18 minuts
|
-
|
Drassanes a
Catalunya i Catalunya a Fabra i Puig | Metro | Sortida: 15:42
Arribada: 16:05
| 18 minuts |
L3
i L1 |
Fabra i Puig a
Lliçà d'Amunt
|
Autobús
|
Sortida: 16:15
Arribada: 17:00
|
45 minuts
|
323 Riells C-3
|
Telefèric
Els viatgers podran gaudir d'un trajecte de 750 metres. Hi ha un desnivell de 84,5 metres, amb unes altes mesures de seguretat i està totalment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. En total el telefèric de Montjuïc compta amb 55 cabines. Les finestres superiors dels laterals són practicables, per afavorir la ventilació. Les portes s’obren automàticament a l’entrar a cada estació i es tornen a tancar de la mateixa manera a la sortida. L’accés a les cabines és fàcil perquè el terra queda a la mateixa altura de les andanes. El telefèric pot transportar 2000 persones cada hora i cadascuna de les cabines té una capacitat per a 8 persones assegudes.
- L’estació inferior,
anomenada Parc Montjuïc, està adossada a l’estació superior del
funicular de Montjuïc amb la xarxa de metro a través de
l’estació de Paral·lel. Hi ha un ascensor entre el vestíbul i
l’andana del funicular, per facilitar l'accés de persones amb
mobilitat reduïda.
- L'Estació
Mirador, situada
a l’altura del Mirador de l’Alcalde, disposa d’una única
andana per a l’embarcament i desembarcament de passatgers en
sentit baixada. La sortida i entrada de les cabines es fa de manera
automàtica.
- L'estació superior,
anomenada Estació Castell, està situada a la part exterior del
recinte murallat del Castell de Montjuïc. Situada a 173 metres sobre
el nivell del mar, des del vestíbul podrem veure una panoràmica
espectacular de la ciutat i el port de Barcelona.
Horari
del Telefèric de Montjuïc:
- Abril - maig: 10 a 19h.
- De juny a septembre: 10 a 21h.
- Gener - març: 10 a 18h.
- Octubre: 10 a 19 h.
- Novembre - desembre: 10 a 18 hores
Situat al barri
de Sants, el Parc de Montjuïc, que ocupa bona part del turó imponent que mira
al port, és tot un món de zones verdes i jardins, museus i equipaments
culturals, instal·lacions esportives i olímpiques. Montjuïc ens parla de la
història i vida d'una muntanya que ha marcat la personalitat de Barcelona.
El
Castell de Montjuïc fou una fortalesa militar i, després de la
guerra civil, va ser un museu militar. Actualment és un equipament
municipal depenent de l'Ajuntament de Barcelona. Està ubicat al cim
de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, situat a més de 170 m
d'altura sobre una terrassa rocosa.
Des de
el 3 de març de 2014, el Castell de Montjuïc cobrarà entrades als
seus visitants.
Direcció: Ctra. De Montjuïc,
66
Telèfon: 932 564 445
Com arribar: Bus:150. Telefèric
de Montjuïc: parada Castell
E-mail: castell@bcn.cat
Horari: Del 1 d'Octubre al 31 de
març: de dilluns a diumenge,de 10 a 18h. Del 1 d'Abril al 30 de
setembre: de dilluns a diumenge de 10 a 20h.
.jpg)
El
museu consta de 30 petites sales distribuïdes entorn del pati
d'armes del castell, en què es poden veure banderes, uniformes
militars, maquetes i diorames amb escenes de la II Guerra Mundial, i
una amplíssima col·lecció d'armament militar des del segle XVII a
l'actualitat. L'entrada
al castell és lliure, però per veure les sales del museu cal pagar
3 €.
.JPG)
Museu INEF:
L'Institut
Nacional d'Educació Física, INEF Galícia va ser creat per decret
de 30 d'octubre de 1986, començant a funcionar l'any següent.
També, per Decret de la Junta de Galícia es va integrar a la
Universitat de la Corunya, com a Facultat pròpia, l'1 de gener de
2004, passant a denominar Facultat de Ciències de Esport es
Educació Física. És, sense cap dubte, un centre nou en el qual,
des dels seus inicis, és reflecteix la importància adquirida per
l'esport com a realitat social de l'activitat esportiva i l'educació
física en els diferents àmbits educatius i la seva forta
implantació a la societat actual.
Joan Salvat i Papasseit neix a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos i altres proses de caire polític i social. La seva vida és intensa i marcada per una tuberculosi que l'acaba conduint precoçment a la mort el 7 d'agost de 1924 a Barcelona (als 30 anys).
Té
una infància desafortunada. El 1901, amb set anys, va haver
d'afrontar la mort accidental del seu pare, fogoner embarcat en el
Montevideo de la Companya Transanlàntica. La vídua va ingressar
Joan i el seu germà a l'Asilo Naval. El futur escriptor mai no va
anar a escola, i va aprendre a llegir i escriure a batzegades. Des de
molt jove va haver de treballar en oficis com aprenent d'adroguer o
tallista d'escultura religiosa. Arran d'aquesta darrera feina va
començar a assistir a classes a la Llotja.
L'any
1911va conèixer el llibreter i simpatitzant anarquista Emili Eroles,
que tenia una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona.
Allà va compartir tertúlia amb Joan
Alavedra, Antoni
Palau i altres apassionats dels llibres i la política. En aquest
context va començar a llegir obres dels autors que, en la seva
diversitat, anirien definint la seva línia ideològica i els seus
temes d'interès: Nietzsche,
Ibsen i
Gorki, entre
d'altres.
El
1912 va començar a
festejar amb Carme Eleuterio i Ferrer, una noia del seu barri, amb
qui es casà el 1918. El
1913 va fer amistat
amb Daniel
Cardona, el qual va introduir-lo en els ambients nacionalistes
radicals.
El 1923
Salvat-Papasseit escriu el pròleg
del llibre de Cardona La
Batalla,
on el poeta ja manifesta una simpatia cap a posicionaments clarament
separatistes.
El
1914 la seva afició a l'escriptura ja era consolidada i a finals
d'any va entrar amb Eroles a la redacció de la revista llibertària
Los
Miserables,
en la qual col·laborarà fins al 1916.
El
1917 va començar a
publicar el "fulla de subversió espiritual" Un
enemic del Poble
que sortí fins al 1919.
Salvat-Papasseit va ser el redactor en cap i autor de diversos
articles, escrits ja en català.
Des del 1919 fou un escriptor totalment en
català.
La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn.
Aquest poema explica com ell era vigilant nocturn en el port. Estava tot fosc i nomès l'il·luminava les estrelles i la lluna. Ell havia de treballar baix la pluja, la boira, el fred... però a part d'això veia paisatges bonics, com les llums del vaixells, la posta de sol, etc.
- Poemes en ondes hertzianes
- L'irradiador del port i les gavines
- Les conspiracions
- La gesta del estels
- El poema de la rosa del llavis
- Óssa menor
Narrativa:
- "Una nit de Nadal"
- "Els nens de la meva escala" i "Dites d'infant"
- Els nens de la meva escala
Prosa:
- Articles
- Manifestos
- Humo de fábrica
- Mots-propis i altres proses.
Poble espanyol:
El Poble Espanyol és un museu arquitectònic situat en una de les zones més emblemàtiques de Barcelona i a pocs metres de les Fonts de Montjuïc. Es tracta d'un dels majors atractius de la ciutat pel conjunt únic que ofereixart contemporani, arquitectura, artesania i gastronomia en un mateix entorn.
El recinte està integrat per 117 edificis a escala real, que componen un veritable poble ibèric amb els seus carrers, cases, places, teatre, escola, restaurants i tallers artesans.
El recinte va ser construït l’any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional, amb la idea d’esdevenir una síntesi de la riquesa arquitectònica i cultural d'Espanya.
Golondrines:
És un tipus d'embarcació
turística a motor. Pot tenir una o dues cobertes, i les versions més
modernes, disposen d'una part inferior amb finestres per a observar
el fons submarí. Acostumen a realitzar travesses de curt recorregut
al voltant del port d'on surten.
Horaris:
11:15h, 12:15h, 13:15h
14:15h,15:15h, 16:15h
17:15h.
BARCELONA PORT 40’
Adults 7,00€
Nens de 4 a 10 anys 2,75€
14:15h,15:15h, 16:15h
17:15h.
BARCELONA PORT 40’
Adults 7,00€
Nens de 4 a 10 anys 2,75€
Adults 15,00€
Joves/Estudiants
12,20€
3a edat 12,20€
Nens de 4 a 10 anys 5,50€
3a edat 12,20€
Nens de 4 a 10 anys 5,50€
Caixafòrum:
CaixaForum Barcelona és un centre cultural gestionat per la La Caixa a través de la seva fundació com a part de l'Obra Social de l'entitat. Està pensat per a tots els públics i ofereix una àmplia oferta cultural, artística i educativa. Es troba a la muntanya de Montjuïc (Barcelona).
Instalacions:
- Salas de exposició
- Mediateca Espai de Media Art
- Auditori
- Aulas
El cementiri de Montjuïc es va crear arran de la gran expansió demogràfica i de la puixança econòmica que va experimentar la ciutat de Barcelona a la primera meitat del segle XIX. El cementiri del Poblenou resultava clarament insuficient i el fet que es trobés en una zona de gran desenvolupament urbanístic impedia l'ampliació.
El recinte funerari de Montjuïc va ser inaugurat el 17 de març
de 1883 per l'alcalde de Barcelona, Rius i Taulet. El projecte del
cementiri formava part del programa de millores que aquest alcalde va
emprendre per engrandir la ciutat, les quals van desembocar en
l'Exposició Universal de 1888. El cementiri es va crear a mida
d'aquella Barcelona innovadora i industrial de finals de segle.
4. Valoració final sobre l'activitat:
Ens ha semblat una bona i divertida sortida, ja que hem fet coses que no fem habitualment (montar en telefèric i en les golondrines), mentre que hem après sobre diferents llocs de Barcelona i hem tingut l'oportunitat de visitar-los. També, com hem viatjat en metro i en l'autobús, hem après com agafar-los i ha ser mes autònoms, ja que molta gent no sabia com funcionava. Creiem que vam anar molt justos de temps ja que no vam poder visitar a fons el castell de Montjuïc i que la visita a l'INEF, va ser bastant aburrida i pensàvem que faríem alguna cosa mes divertida. Però per una altre part, va estar bé visitar aquest institut per conèixer on podem estudiar si volem dedicar-nos a alguna cosa relacionada amb l'esport. També creiem que hauria estat millor que primer anèsim a l'INEF i desprès al castell, perquè així ens hauria donat mes temps de visitar-lo.
Dia 12:
Liceu:
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, conegut com «El Liceu», és el teatre en actiu més antic i prestigiós de Barcelona, especialment com a teatre d'òpera, entre els quals és considerat un dels més importants del món.
Al visitar el Liceu, hem fet un petit projecte. Hem fet preguntes als ciutadans que passejaven per la Rambla sobre el Liceu, per veure si coneixen la seva història o no. Primer posarem les preguntes amb les respostes autèntiques i a continuació posarem les preguntes amb les respostes del ciutadans.
- Sap quin any s'incendià el Liceu? El Liceu es va incendiar l'any 1861 i al 1994.
- Sap si la reconstrucció va ser ràpida? La primera vegada es va tardar en reconstruir un any i sis dies, mentre que la segona vegada, gràcies al suport de les institucions, al patrocini d'empreses, i a les donacions particulars, va ser reconstruït en un temps rècord, podent novament obrir les seves portes el 1999.
- Sap si actualment és una institució privada o pública? La institució és pública, és a dir, és per tots els públics.
- Sap si actualment és una institució privada o pública? La institució és pública, és a dir, és per tots els públics.
- Sap quina obra hi representaven quan s'incendià?
- Podria dir-me el títol d'alguna òpera qui s'hi representi? La Sonànbula o Los Miserables.
A continuació posem les preguntes amb les respostes el ciutadans, i finalment explicarem la conclusió:
- Sap quin any s'incendià el Liceu? No, no tinc ni idea.
- Sap si la reconstrucció va ser ràpida? Crec que dos anys o tres i per la seva época si que va ser ràpida la reconstrucció.
- Sap si actualment és una institució privada o pública? Diria que és privada, però no estic segura.
- Sap si actualment és una institució privada o pública? Diria que és privada, però no estic segura.
- Sap quina obra hi representaven quan s'incendià? No, no ho sé.
- Podria dir-me el títol d'alguna òpera qui s'hi representi? Los miserables.
- Ha assistit mai a alguna representació? No.
Conclusió:
Podem veure com algunes persones de Barcelona, no saben gaire de la història del Liceu. Hi han algunes parts que si tenen coneixament, com per exemple el títol d'una ópera que es representa, però la majoria de coses, no les saben encara que visquin a Barcelona.
La Rambla:
És un passeig emblemàtic de Barcelona
que discorre entre la Plaça Catalunya , centre neuràlgic de la
ciutat, i el Port Vell. La paraula rambla té el seu origen en la
paraula àrab rámla, que significa ‘areny, sorral’, documentada
per primera vegada en català l'any 1249.
La Rambla de Barcelona desemboca al
Portal de la Pau, obert al Port Vell, on s'aixeca el cèlebre
monument de Colom.Per la Rambla hi passen les línies d'autobús 14,
59 i 91, més les nocturnes N9, N12 i N15.
En la Rambla de Barcelona el que observarem és quins objectes hi compren els turistes, per tenir-ne'n algun record sobre l'experiència que han tingut. També farem una sèrie de preguntes als turistes, relacionades amb els objectes.
| Nacionalitat | Objecte | Preu BCN/IRELAND | Valoració del turista |
|
Anglesa |
Postal |
50 cèntims/25cènt. |
Per tenir un record sobre Barcelona |
Espanyola |
Polsera |
2 €/4,95 |
Volíem tenir-ne'n una |
Anglesa |
Tassa |
8 €/8 |
Ens va cridar l'atenció i voliem un record de Barcelona |
Anglesa |
Imàn |
2 €/3,50 | Ens va cridar l'atenció |
Botigues emblemàtiques de Barcelona
Per explicar aquest apartat, buscarem una botiga antiga que fa referència a la química, en aquest cas la Cereria Sobirà (botiga d'espelmes), i farem una entrevista al propietari de la botiga. Però abans, explicarem l'historia d'aquesta botiga.
La cereria més antiga a Barcelona va ser fundada el 1761 per Jacint Galí al carrer Nou de St. Cugat, l'actual carrer dels Corders. Al següent any, l'encarregat de la cereria, Martí Prat, va comprar el negoci i el va ampliar. Quan el 1902 es va obrir la Via Laietana es van haver de destruir molts edificis, un dels quals era la cereria. Llavors, es va traslladar a un altre local pròxim, el número 7 de la Baixada de la Presó, que avui coneixem com la Libreteria. La nova botiga, construïda i decorada luxosament el 1847 com a botiga de roba, conserva el seu aspecte original encara avui. La família Prat hi va treballar fins al 1936. Morts els germans Prat, les germanes en van buscar continuador i al 1939, Paulí Subirà (cerer de Vic), se'n va fer càrrec fins a la seva mort el 1964. La seva família n'han continuat l'activitat fins avui.
1.
En quin any va ser fundada la vostre botiga? El negoci va
ser fundat al 1761.
2.
Sempre ha estat al mateix lloc? No, abans estava a
l'altre banda de la Vía Laietana, és un carrer que no existia al
principi del 1900 es va obrir aquest carrer i abans hi havien tot de
carretons petits i casetes.
3.
El nom de la botiga és del propietaris? Els propietaris
d'ara si.
4.
Sempre han estat els mateixos propietaris? No,el meu avi
la va comprar l'any 39 quan es va acabar la guerra ell tenia una
cereria a Vic i l'any 39 no tenien descendents per aportar, la van
vendre i per tant el meu avi la va comprar. Per tant es diu Cereria
Sobirà, i abans s'havia dit Cereria Prats.
5.
Amb quina substància es fabriquen les espelmes? Amb cera
bàsicament la parafina es la cera mineral que es fa servir mes del
90% de les espelmes està tota amb parafina, però hi han també
ceres animals, ceres vegetals.
6.
De on prové aquesta substància? Del petroli, d'un
derivat del petroli, per això es mineral.
7.
Perquè vam prendre la decisió de fer una cereria en concret? Jo
no vaig prendre aquesta decisió, un home va muntar una cereria fa
250 anys que va muntar una cereria, el perquè no ho sé, perquè jo
no hi era i no ho puc saber. Les espelmes també servien per fer
il·luminar.
8.
Les espelmes s'esculpeixen a mà o s'utilitzen
motlles? Casi totes es fan amb motllos, les úniques que
es fan a ma son aquests que se han de fer la forma d'una floreta, es
el ciri que hi ha com una pinça. La gran majoria de coses es fan amb
motllos, els omple una màquina, però els buida una persona amb les
mans i després las de polir l'espelma, perquè el motllo normalment
son dos pastes que s'enganxen.
9.
A vostè personalment, l'agrada treballar aquí? Si
10. Recomanaria la vostre botiga? Per treball es molt mes dur del que es pot veure i per venir a comprar no hi ha gaire com aquestes, té la seva història.
10. Recomanaria la vostre botiga? Per treball es molt mes dur del que es pot veure i per venir a comprar no hi ha gaire com aquestes, té la seva història.
Passeig del Born - Carrer del Rec:
En aquest passeig és troba un conegut cal·ligrama del poeta català Joan Salvat-Papasseit. Es diu Les Formigues i encara que el poema és curt, explica que per els camins on dóna el sol i per els camins per on tu sempre vas , van caminant les formigues sense descans.
Edificis singulars a Barcelona:
Els quatre gats:
Portal de l'Àngel:
Plaça Catalunya:
Esglèsia de Sant Felip Neri:
Dites,
refranys i llegendes de Barcelona:
- Fes una recerca d’ obres de la literatura catalana que tinguin com a marc o pretext literari alguns dels llocs que visitaràs (La Rambla, Montjuïc, el Port de Barcelona...). Esmenta com a mínim tres obres relacionades amb els diferents espais visitats. En cas de ser poemes, adjunta’ ls al treball. Pots consultar les pàgines següents:
Paisatges i lectures.Barcelona, Catalònia, 1926Paradís.Barcelona, Editorial La Branca, 1931Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits. Barcelona, Selecta, 1972
- Explica el significat dels refranys i de les expressions següents:
• Anar-se’ n a can
Pistraus: Aquesta
expressió significa fracassar, és a dir, que si fracasses en alguna
cosa, es diu que s'ha anat a can Pistraus. Exemple: "Eren
molt rics, però tota la seva riquesa se han anat a can Pistraus.”
• L’any de la picor: Diem
que alguna cosa és de l'any de la picor, quan aquesta cosa és molt
vella o antiga. És diu això per que fa referència a una gran plaga
de puces que hi va haver el 1471.
• Roda el món i torna al
Born: Aquest
refrany indica que, encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt,
sempre hi ha la tendència de tornar al lloc d'origen o al
punt mes cèntric.
• Ser a la quinta forca: Aquesta
expressió s'utilitza quan algú o alguna cosa està molt lluny.
Diuen que Barcelona és una
ciutat de fantasmes i de diables.Llegeix i resumeix les llegendes
següents: L’ illa
de Maians, El fantasma de Caneletes i El diable ronda pel Pi.
L'illa de Maians:
El diable ronda pel Pi:
Metall d’elevada densitat que de vegades s’utilitza per designar a aquelles persones més pesades del compte.
L'illa de Maians:
El diable ronda pel Pi:
Segons
algunes tradicions, els mestres d’obra pateixen una maledicció que
sovint es manifesta en la dificultat per acabar allò que han començat. I
això era precisament el que li passava al mestre que tenia per encàrrec
construir el campanar del Pi:
tants cops com ordenava aixecar-lo, tants altres se li ensorrava
l’endemà mateix. A la fi, desesperat, es donà al diable, tot dient-li
que fins l’ànima li lliuraria si venia a ajudar-lo. Just acabava de
proferir aquesta invitació, quan se li presentà, envoltat de l’habitual
fumarada de sofre, el mateix Llucifer, el qual va assegurar-li que l’ajudaria a canvi que, en arribar al graó número cent, li lliurés la seva ànima immortal.
Varen signar un contracte, com se sol fer en aquestes ocasions, i des de l’endemà mateix el mestre d’obres va comprovar que allò que
abans no hi havia manera de mantenir dret ara semblava d’una solidesa
excepcional, i que les obres avançaven a un ritme vertiginós. El mestre
d’obres, que s’ho veia venir, així que els paletes van arribar al graó
noranta-nou, va suspendre la construcció del campanar i va ordenar que
continuessin l’obra per una altra banda.
A
partir d’aquell moment, la feina semblà alentir-se de nou, i va durar
tants anys que l’home va morir de mort natural, havent aconseguit burlar
el pacte amb el diable. Però no per això el maligne va renunciar a
rondar pel Pi.
El campanar s’havia d’acabar, i un nou mestre d’obres de provada
professionalitat s’encarregà de fer-ho, i com que coneixia la història,
no se sap si com a tribut o per riure’s de l’ensarronada que el seu
antecessor li havia fet, va gravar al graó aquella imatge del diable.
Tanmateix, no li devia caure gens bé aquesta nova facècia, al rei de
l’infern, perquè se’n va venjar complidament.
El fantasma de Canaletes:
Quan
la claredat decreix i les ombres comencen a dibuixar la silueta de la
ciutat, apareix l’espectre, passejava lentament per les rodalies.
Una nit va tenir l’atreviment d’adreçar la paraula a unes noies
que omplien els càntirs a la font, i aquestes es van espantar tant
que van haver de fer llit durant uns quants dies. Van decidir
encarar-se amb el fantasma i obligar-lo a abandonar la zona. Va
desaparèixer i al final no van saber res mes
LA QUÍMICA I EL MEDI URBÀ
Us proposem una recerca
químico-urbana. Et donarem una pista sobre l’element del qual estem parlant i
hauràs d’endevinar quin és (Vigila!
Alguna de les pistes no són pas fàcils!) i un cop tinguis la idea, comprova-ho
al cercador de carrers. Quan tinguis la
certesa de l’element que dóna nom a un
carrer de Barcelona, ja podràs omplir la taula que tens a continuació.
Començarem amb un exemple ja resolt.
Començarem amb un exemple ja resolt.
- Pista 1:
A 3r d’ESO la major part de continguts de l’assignatura de física i química, correspon a la part de...
Ens referim a: Química
El nom del carrer és: Carrer de la Química
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc
- Pista 2
Metall d’elevada densitat que de vegades s’utilitza per designar a aquelles persones més pesades del compte.
Ens referim a: Plom
El nom del carrer és: Carrer del Plom
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc
- Pista 3
Els metalls que tenen
poca tendència a reaccionar amb altres substàncies i que, per tant, es poden
trobar en estat lliure a la natura, s’acostumen a anomenar metalls preciosos. Aquesta poca tendència a reaccionar els fa molt
valuosos per, entre d’altres coses, ser utilitzats en joieria. Aquest carrer té
el nom d’un dels metalls preciosos.
Ens referim a: Platí
El nom del carrer és: Carrer del Platí
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc- Pista 4
El seu nom et pot fer pensar en un paratge
idíl·lic i un refrescant bany just quan el sol es pon.
Ens referim a: Estany
El nom del carrer és: Carrer de l'Estany
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc- Pista 5
Cada matí, a l’hora del
pati, acostumeu a tocar-lo; però hauríeu de començar a buscar alternatives, ja
que es generen una important quantitat de residus que el Planeta ens agrairia
molt que ens estalviéssim.
Ens referim a: Alumini
El nom del carrer és: Carrer de l'Alumini
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc- Pista 6
Metall de transició al qual, si li canviem la
primera lletra, obtenim un nom de noi.
Ens referim a: Níquel
El nom del carrer és: Carrer Níquel
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc- Pista 7
Des de temps immemorials, aquest metall és el
símbol de la riquesa.
Ens referim a: Or
El nom del carrer és: Carrer de l'Or
Codi postal: 08012
El trobem al districte: Gràcia
- Pista 8
Si agafem el número de protons que hi ha al
nucli d’un àtom d’un d’aquests elements i el multipliquem per ell dues vegades,
obtindrem el número 103823.
Ens referim a: Plata
El nom del carrer és: Carrer de la Plata
Codi postal: 08002
El trobem al districte: Ciutat Vella
- Pista 9
És l’únic metall que es pot confondre amb un
verb relacionat amb el món culinari.
Ens referim a: Coure
El nom del carrer és: Carrer del Coure
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc
- Pista 10
Hi ha gent que té
problemes per distingir els colors i d’altra, en canvi, és capaç de distingir
entre mil matisos del mateix color. Aquest metall té el nom d’una de les
tonalitats del blau
Ens referim a: Cobalt
El nom del carrer és: Carrer del Cobalt
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc
- Pista 11
Metall imprescindible per
la vida- és necessari perquè la sang pugui fer el seu paper de transportar
oxigen- i que podríem trobar amb relativa abundància a la secció de llegums de
qualsevol supermercat.
Ens referim a: Ferro
El nom del carrer és: Carrer del Ferro
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc
.jpg)
- Pista 12
És el principal combustible de les centrals
nuclears.
Ens referim a: Urani
El nom del carrer és: Carrer de l'Urani
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc
- Pista 13
Metall amb el nom del déu del comerç de la
mitologia romana.
Ens referim a: Mercuri
El nom del carrer és: Carrer del Mercuri
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc
- Pista 14
Metall radioactiu molt abundant a les
bicicletes.
Ens referim a: Radi
El nom del carrer és: Carrer del Radi
Codi postal: 08038
El trobem al districte: Sants-Montjuïc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada